CIENTÍFICA

Descobreix la faceta científica de l'Emma

OBJECTIU PRINCIPAL

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és analitzar l'impacte de la cursa en corredors no elit sobre diferents sistemes metabòlics, i com afecten les hores d'entrenament anteriors, temps de carrera, temps de recuperació, pes corporal, dieta i suplementacions específiques.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

Mitjançant mostres preses pre-cursa, immediatament després i 48 h post-cursa en corredors no elit, avaluar els canvis relacionats amb:

DANY I INFLAMACIÓ MUSCULAR

Quantificant la creatina cinasa (CK) i la proteïna C-reactiva (CRP).

SALUT CARDIOVASCULAR

Quantificant la troponina T cardíaca d'alta sensibilitat (Hs-TnT), el pèptid natriuretic de tipus B pro-B (NT-proBNP), el supressor de la tumorigenicitat 2 (ST2) i el perfil lipídic (triglicèrids, lipoproteïna de baixa densitat, lipoproteïnes d'alta densitat i colesterol).

INMUNITAT I INFECCIÓ

Quantificant la immunoglobulina salival A (sIgA), proteïnes antiinflamatòries, quimiocines proinflamatòries i proteïnes antimicrobianes.

SALUT RENAL

Quantificant creatinina, urea i sodi.

EL VAIG INICIAR EL 2012

I el seu objectiu ha estat agrupar el coneixement de diferents institucions, universitats i hospitals, i aprofundir en un coneixement ampli dels límits d'un corredor. Hi participen el Departament d'Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Hospital Santa Creu i Sant Pau analitzant diferents variables de sang i saliva juntament amb mesures de bioimpedància i amb una anàlisi de la ingesta dietètica.

Actualment, estem formant un grup de recerca integrat per investigadors i metges de la UPC i Can Ruti per seguir investigant la salut i l'esport. Es vol aprofundir en el coneixement dels canvis en l'àmbit fisiològic, articular, renal, bioquímic i cardiològic que succeeixen a conseqüència d'un esdeveniment esportiu de resistència. Aportar coneixement sobre les bases fisiopatològiques en l'entorn esportiu, per establir noves estratègies de prevenció i evitar conseqüències no desitjables com problemes cardiovasculars, renals, lesió muscular, lesió articular i altres derivats a curt i llarg termini.

Membres del grup de recerca:

Antoni Bayés-Genís

CARDIOLOGIA

Department of Cardiology, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Department of Medicine, Faculty of Medicine, Universitat Autònoma de Barcelona. Research Program, Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol

Jose A. Hernández-Hermoso

DIRECCIÓ,
TRAUMATOLOGIA

Department of Orthopedic Surgery and Traumatology, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Department of Surgery, Faculty of Medicine, Universitat Autònoma de Barcelona

Jordi Ara

NEFROLOGIA

Department of Nephrology. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

Paco Bogónez

ENGINYERIA BIOMÈDICA

Department of Electronic Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya

Lexa Nescolarde

ENGINYERIA BIOMÈDICA

Department of Electronic Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya

Emma Roca

ENGINYERIA BIOMÈDICA, BIOQUÍMICA

Department of Electronic Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya. Summit 2014 S.L, Centelles, Barcelona

1. EXERCICI FÍSIC

Potser el millor argument a favor d'incorporar l'esport en les nostres vides és posar en evidència els estralls que implica el sedentarisme en el cos. Les darreres estadístiques assenyalen una de les epidèmies més esteses per tot el planeta. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el sedentarisme és la quarta causa de defunció (6% del total de morts), superada per la hipertensió arterial (13%), el tabac (9%) o els nivells elevats de sucre en sang (6%). De fet, la falta d'activitat física ha estat directament relacionada amb el 21-25% dels tumors de mama i colorectals; el 27% dels casos de diabetis i el 30% de cardiopatia isquèmica.

2. NUTRICIÓ

L’augment exponencial de les malalties no transmissibles assenyala que ja no es tracta de combatre l’obesitat (el gran cavall de batalla de les polítiques públiques de salut en els últims anys), sinó d’aprofitar els beneficis de l’activitat física per combatre afeccions i morts prematures. En aquest sentit, l’estudi espanyol ANIBES (Antropometria, Ingesta i Balanç Energètic a Espanya) ha aportat una primera conclusió decisiva: consumim moltes menys calories que fa unes dècades, però engreixem més. En concret, la nostra dieta ha minvat un 39,5% en la ingesta calòrica des de l’any 1964. No obstant això, els índexs de sobrepès han seguit creixent (49,2% dels adults en 2003 i el 53,7% en 2012). La conclusió és doncs ben clara: cal gastar més calories perquè no cremem les suficients.

La nutrició és una eina imprescindible per a la vida esportiva i, tot i que la base és sempre una dieta sana i ben equilibrada, és cert que la ciència de l’alimentació ha donat passes de gegant en el seu vincle amb l’esport i l’adaptació a cada individu. Actualment, circulen centenars d’estudis que analitzen com la ingesta calòrica contribueix al rendiment esportiu, quins nutrients són més decisius per a cada etapa de l’entrenament i, sobretot, quines dietes resulten més adequades. Respecte a això últim, també han sorgit innombrables escoles que defensen o ataquen el paper dels carbohidrats, enalteixen o injurien les proteïnes, o bé advoquen pel dejuni per a determinats tipus d’exercicis.

Dins la nutrició en podem trobar de diferents tipus segons els objectius.

Alguns exemples són:

NUTRICIÓ ESPORTIVA

Entrenaments, precompetició, durant competició, post competició, regeneració, prevenció de lesions, autofàgia, eix HC, microbiota, etc.

NUTRICIÓ PER FER SALUT

Macronutrients/micronutrients, baixar pes, prevenció de malalties, immunitat, microbiota, vegetarià/vegà, etc.

NUTRICIÓ PEL CONTROL DEL
SON / DESCANS

Correcta recuperació, regeneració, modulació d’estrès, ritme circadià, microbiota etc..

NUTRICIÓ ANTIENVELLIMENT

Autofàgia, ritme circadià, telòmers, DHA, D3, depressió, estrès, microbiota, nrf2, etc.

NUTRICIÓ COGNITIVA

Autofàgia, nrf2, microbiota, ressoliòmics, estrès, homocisteïna, colesterol, DHA, adaptògens, BDNF, eix microbiota-brain-gut axis, etc.

NUTRICIÓ PER COMBATRE L'ESTRÈs

Moduladors de cortisol (adaptògens), serotonina, gaba, microbiota, etc.

4. GESTIÓ ESTRÈS/EMOCIONS

Un dels pilars a vegades oblidat de la salut és l’equilibri emocional. És molt important estar bé amb un mateix i amb l’entorn que ens rodeja. Hi ha moltes maneres de minimitzar un entorn hostil, energèticament negatiu, un estrés oxidatiu excessiu o simplement un estat emocional baix.

Una de les opcions és l’exercici físic amb el qual alliberem endorfines, que són opiacis naturals de l’organisme 20 vegades més potents que els medicaments contra el dolor. Tenen un paper fonamental en la recuperació i en funcions essencials per a la salut: et calmen, creen un estat de benestar, milloren l’humor, retarden l’envelliment, redueixen el dolor, potencien les funcions de sistema immunitari, redueixen la pressió sanguínia, contraresten els nivells elevats d’adrenalina associats a l’ansietat, i altres. Però a part de l’exercici físic també tenim la meditació, la nutrició i/o la suplementació.

3. SON / DESCANS

Cal plantejar les hores de son com un taller de reparació, restauració i memorització. Tota l’energia que gastem durant el dia es reposa amb el descans nocturn. I si l’organisme no disposa del temps suficient és fàcil entrar en una espiral de fatiga i sobreentrenament nociva per a la salut. De fet, la qualitat i quantitat de son són directament relacionades amb aspectes com: el rendiment cognitiu, la capacitat d’aprenentatge, l’atenció, l’estat d’humor, la resistència a l’estrès, el rendiment físic, la regulació metabòlica de la glucosa, el cortisol o l’hormona del creixement.

Per tant cal fer molt d’èmfasi en aspectes de la son com: les hores que es dorm, la qualitat del son, la regeneració-recuperació, el cicle circadià, el poder fer relaxació o meditació, l’aspecte hormonal (eix HPA, triptòfan-serotonina-melatonina, microbiota-intestí), els adaptògens o les emocions.

5. EVITAR

És molt important dins el nostre estil de vida evitar una sèrie d’aspectes que poden decantar la balança d’una qualitat de vida òptima a una de dolenta. Per tant està a les nostres mans evitar:

1. Químics, tòxics (tabac, tintes, productes d’higiene, maquillatge etc….).
2. Herbicides, pesticides, disruptors endocrins, radiacions, etc.
3. Aliments ultra processats.
4. Desnutrició.
5. Medicació innecessària.
6. Estrès.
7. Sobrepès-obesitat.
8. Sedentarisme.
9. Depressió, aïllament social.
10. Altres.