El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
26
Març
2014
K42 Mallorca, “a casa del ferrer cullera de fusta”? no sempre!

Aquest diumenge he completat la 2a edició de la K42 de Mallorca juntament amb 500 corredors més. Té el nom de 42 però en realitat són quasi 47km de recorregut! Quan en portes 42 penses… perquè no s’acaba ja? perquè “encara” que sigui una “marató de muntanya” la duresa hi és, l’exigència física es nota, el desnivell costa i les baixades són per fer-se mal si arrisques! Tota cursa per curta, mitja o llarga que sigui té les seves exigències i el nostre cos ho va absorbint. Alguns ho assimilen millor que altres, però per tothom, des del primer a l’últim, hi ha hagut un desgast! (perdem hemoblobina, ferro, calci ossi, ions, el cor i les articulacions pateixen, el sistema immunitari perd eficiència…).
Enguany he tingut una forta rival a les pujades, l’Azara Garcia, subcampiona d’Espanya de km vertical, 10 anys més jove i amb una marca de mitja marató de 1h19min,… El dia abans ja havia participat en el km vertical mallorquí que per primer cop s’organitzava des de la mateixa gent de la K42. Però ni cansada d’una cursa prèvia l’he pogut seguir pujant… Ha anat a un ritme alt i jo he procurat no perdre gaire la seva estela, però ha costat! (Juana, he trobat a faltar una dieta que m’eliminés 3kg més, je, je …). Hem coronat el primer cim, el Galatzó, amb molt vent i una mica de fred. Però en general la temperatura de la cursa ha estat excel·lent per córrer i es feia difícil deshidratar-se si es controlava bé (cadascú té una pèrdua de líquids i sals molt personal i cal saber quanta quantitat per hora s’ha de reposar). Gràcies al vent la pedra de tots els cims estava ben seca tot i els forts ruixats del dia anterior. No hi havia excusa de mal perdedor ni per la climatologia ni per l’orografia…

Quan corres a l’illa et trobes molta gent volcada per un esdeveniment que dia a dia mou més i més addictes, “malalts del running”. Tothom t’anima (inclosos els centenars d’estrangers que et creues,  sobretot alemanys, francesos i anglesos), fins i tot els mateixos corredors que concideixes en 3 punts concrets de la cursa (els 3 cims que es fan són d’anada i tornada des d’una part del recorregut, per sort tot suficient ben senyalitzat…).

Després del primer cim del Galatzó, l’Azara em tenia més de 3 minuts agafats, però sabia que no baixava com jo, així que he donat gas, conscient del risc que podia suposar. En algun moment he trabucat, amb algun cop als quàdriceps, amb alguna ratllada d’ulleres, foradada de guants o malles,… (jo els hi dic marques de guerra). He tingut un ensurt de torçada de turmell en un troç fàcil, perquè he despistat per un moment la ment, relaxant-me… (mai!). La muntanya té això, no pots posar el pilot automàtic com a l’asfalt, has d’estar constantment atenta, vigilant i no donar per fet que els peus s’adaptaran a la perfecció al terreny. Els “tapings" preventius han tornat a lliurar-me d’un esguinç, trencant-se quan han absorbit la torçada (ho he vist al arribar quan me’ls he tret per dutxar-me…). Sobre el terreny he notat un dolor puntual, el noi que corria amb mi m’ha demanat si estava bé i hem seguit sense fer decaure el ritme. Calia escurçar distància amb la primera!

A la segona pujada al cim d’Esclop ja la tenia més aprop i a la baixada del mateix ja l’he atrapat. Des d’aquest punt no he deixat de prémer l’accelerador, sense relaxar-me ni als avituallaments. He corregut tota la 3a pujada a Ses Planes mirant de guanyar distància i també he procurat no baixar el ritme als més de 3km de torrent sec amb molta pedra solta. He aprofitat a fons de les meves “habilitats” propioceptives adquirides durant anys de raids fent barrancs i senders de tot tipus. Però les forces no estaven per tirar coets. Anava controlant molt bé l’alimentació amb gels (Powergel de Powerbar) i carbohidrats de lenta assimilació (Ucan), juntament amb sals (Hidroplus de Powerbar). En cap moment he notat que els quadriceps o bessons s’enrampessin, tot i que estaven carregats i colpejats. En una cursa llarga de muntanya hem vist que el grup muscular que més tocat queda per la deshidratació i el trencament de fibres és el bessó, així que anava en tot moment vigilant el seu estat…
Els últims 5km s’han fet eterns, però al trobar-te corredors i comentar petits moments de cursa i sensacions tot es fa més fàcil. Finalment he entrat a meta 1a fèmina (he pogut esgarrapar quasi 20 minuts a l’Azara, gran campiona), i 10a de la general, amb un crono de 4h47min, fent 47km i 2000m+ (a un ritme mig de 6:44/km). El meu cor ha anat a una mitja de 160 pulsacions. Sé que estarà inflamat uns dies (com qualsevol muscle del cos), i per tant caldrà fer el repòs corresponent. El ventricle dret també l’he fet treballar més del normal, adquirint pics de volum sanguini 4 cops més grans que en repòs. Però com que m’he fet prova d’esforç, ecocardio, electro i analítiques, sé que hi ha un control mínim de la meva activitat esportiva que m’evita mals majors. A nivell genètic sé que no destaco ja que he de treballar molt per aconseguir resultats, però hem vist com l’expressió dels gents ve condicionada per l’entrenament, l’ambient, la psicologia, … per tant cal mirar que hi hagi una bona variabilitat d’expressió gènica que s’adapti a l’esforç fet en aquell moment donant el màxim que tenim de nosaltres. Aplicant els estudis del SUMMIT a una mateixa, no val ara la dita “a casa del ferrer cullera de fusta”!

He mirat durant la primera hora post cursa reomplir dipòsits de glucosa prenent coses dolces (fruita, sucs, …) i evitar que el sistema immunitari (sobretot IgA) disminuís amb el risc d’agafar fàcilment una infecció. També he pres un batut de proteïna per recuperar el més aviat possible la musculatura malmesa, tot i que sé que tindré cruiximents sobretot a les 48h post exercici (hi haurà una alliberació de proteïnes i enzims musculars que es trenquen i passen a sang com les miosines o les creatin kinases -CK-).
En homes ha entrat primer Tom Owens amb 4h13seg. Tant ell com jo ens hem guanyat el viatge i la inscripció a la final de les K42 series a Argentina el 3er cap de setmana de novembre, per haver guanyat la cursa de Tenerife i aquesta de Mallorca.
Ara… a recuperar!!

Més info a: http://k42mallorca.com/

fotos: organització

perfil
avituallament
corredors a la primera pujada
amb l'Azara
a l'arribada
Comentaris
ICE Calvià
28 Març 2014 / 08:58 h
Hola Emma,

En primer lugar, enhorabuena otra vez por el carrerón que hiciste en la K42 Mallorca. En cuanto al post, no podemos añadir ni una coma, nos encantará compartir tu experiencia de carrera, es muy interesante y profesional y seguramente servirá a otr@s corredor@s para mejorar su planteamiento de carrera.

Lo dicho, felicidades.

PD: también a ti Pedro, hiciste un carrerón y acabaste sobrado (al menos de aspecto, que te vi 1 km antes de meta).
Pedro Ballesteros
26 Març 2014 / 23:55 h
Hola Emma, tuve el privilegio de compartir más de 30km a tu lado, fue una experiencia increíble... vi de primera mano tu torcedura de tobillo que fue muy fea. Suerte de tus "tapins". Aguante hasta el famoso torrente que tantos estragos hace en la cansada musculatura de todos los corredores. Gracias por compartir esos km y conversación. Espero volver a verte el año que viene.
Saludos Pedro Ballesteros...aquí la crónica de mi blog http://www.crazyfeetbyres.com/2014/03/k42-mallorca-ritmo-de-emma-roca-o-casi.html
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Buff
Etixx
Col·laboradors:
Arch Max
Natursoy
POLAR
Marmot
Ay Up Lighting Systems
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.