El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
10
Desembre
2013
No hi ha un 1 sense un 2

Marató Collserola, 23 de novembre

El dia va llevar-se molt fred. L’escalfament previ a la sortida va ser molt important, ja fos per la temperatura ambient molt baixa, com per la primera pujada digne de ser una petita versió del Mortirolo italià. Els 500 atletes disposats a disfrutar dels 43km que ens havíen preparat no ens vam quedar indiferents, d’entre els que estavem 38 dones. Va ser molt guapo veure com sortint de Can Caralleu podia estar en 1h a Molins de Rei o en 1,5h al Papiol sense tocar quasi res d’asfalt. Cada fibra muscular va patir el desnivell que té Collserola i que molta gent es pensa que és bastant plà pel fet d’estar tocant a Barcelona, i ni molt menys, va ser una autèntica cursa trenca-cames!

Per sort el terreny no estava perillós, fins i tot la baixada de La Salut que em pensava que me la trobaria mullada i difícil per ser rocosa i molt dreta, es va fer molt bé. Tot el recorregut va ser encertat, dur en algun moment i ben marcat, tot i els problemes que va tenir l’organització en remarcar molts dels sectors per vandalismes (cal agraïr el seu esforç perquè tothom, del primer a l’últim ho tingués ben marcat).

El ritme de la cursa al ser “més curta” que l’habitual va ser molt alt, notava que el cor no baixava i que en els troços plans encara buscava accelerar. El resultat va ser bo i vaig mantenir una mitja alta, de 5’34’’ cada km. Amb alguna perduda dels que tenia per davant vaig poder entrar molt endavant de la general i fer primera fèmina destacada. Bon resultat després d’estar 3 setmanes post UTMB sense córrer per una inflamació del nervi plantar (em van detectar una neuropatía greu). Sembla que ja estigui més recuperada però encara molt per sota d’un nervi en estat normal. Caldrà anar controlant sobretot quan les curses siguin en alçada. Els anys no pasen en va. Però encara tinc ganes de donar guerra!

K42 de Tenerife, 8 de desembre

Amb 20ºC i un 60% d’humitat vam començar a córrer 500 inscrits i 50 noies a la cursa llarga del dia: 44km i 2200m+ a l’illa de Tenerife. Mitja hora més tard ho faríen els quasi 700 inscrits a la mitja marató.

Des del principi l’humitat era màxima i no paraves de suar. Vaig anar regulant molt el beure, amb sals i Ucan (carbohidrats de lenta assimilació), i ja quan faltaven 2h per acabar vaig anar prenent 1 powergel cada 40 minuts. No vaig patir de rampes, ni caigudes, ni torçades. Per sort va ser una cursa fàcil, amb algun troç una mica tècnic per ser pendent, estar la pedra volcànica mullada i tenir bastant fang de les pluges que dies previs a la cursa havien estat torrencials. El recorregut va ser preciós, diferent al que estem acostumats, amb troços de pedra volcànica, boscos amb eucaliptus, i amb obagues de somni vorejant la costa de l’Atlàntic. Es feia a la part nord-oest de l’illa, a la zona d’Anaga, i en algun punt del recorregut fins i tot es veia el Teide ben nevat. Des del principi el ritme va ser alt, com passa ja amb aquestes curses “curtes” (que no són ultres). Jo vaig córrer quasi tota la cursa, i va ser un no parar de pujar i baixar, acumulant a cada km un desnivell important. La part més dura va ser del km 28 al 38, amb Chinamada enmig, on teníem una pujada de 1000m+ en 7-8km amb una calor, humitat i pedregal importants. Allà molta gent va patir de valent. Jo vaig mirar de sempre portar un ritme constant, sense obsessionar-me amb el sol que picava de ple i procurar córrer allà on m’ho permetés. Vaig començar entre els 50 primers i en el km 30 ja anava dels 20 de davant. La segona noia venia lluny, no perillava la 1a plaça, però havia d’assegurar no fer-me mal i per tant no vaig arriscar gens a les baixades.

Al final vaig entrar a meta amb quasi 5h de cursa, la 15a de la general i a un ritme mig de 6’43’’ per km.


Contenta pel rendiment i resultats aconseguits, tanco aquest any amb un bon balanç! Considerant que enguany ja corro com a veterana, que els meus tres nens acaben de fer 5 i 7 anys gaudint d’ells com mai, que estic en plena tesi doctoral decobrint unes dades d’esport i salut increïbles, que a bombers cada dia hi ha més rescats a muntanya, que començo una nova etapa com a empresaria i que cada dia de la meva vida és un #nonstop! ... no em puc queixar! ; )



Més info a:

http://utcollserola.com/

http://www.sportvicious.com/2013/11/toti-bes-y-judit-franch-consiguen-la-victoria-de-la-compressport-ultratrail-collserola/

http://www.k42anagamarathon.com/

Fotos: Nil Bohigas, organització K42 Tenerife i arxiu propi.

 

marató collserola
marató collserola
perfil collserola
tapings preventius
K42 Tenerife
K42 Tenerife
K42 Tenerife
K42 Tenerife
Comentaris
Giulio Ruffini
10 Desembre 2013 / 22:02 h
Ben fet, Emma!! Guillem y you guardamos un buen recuerdo de Collserola, incluida la foto contigo antes de la salida, je, je. Coincido con el frío antes de salir y la excelente organización. En mi caso, me perdí un par de veces, pero es bastante normal en mi caso! : ) Me ha parecido genial hacer este evento en Barcelona, la ciudad de las 1001 facetas.

Molta sort y força en el 2014!
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Ay Up Lighting Systems
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.