• una vida
    sin fronteras
Gaudir i patir, dues paraules antagòniques que conviuen en un món:
el de l'esport.
Anterior
Maig 2017
Següent
Dl
Dm
Dx
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
Galeria
El blog de l'Emma Roca

Des de Diagonale des Fous de 2107 que ja corria amb les sabatilles de córrer Altra, però ha estat aquest any quan ja he passat a formar part del seu equip internacional. Altra té corredors destacats a cada país, corredors ambaixadors i l'equip de corredors elit, format per corredors internacionals, del qual hi formo part.
Altra, creada a Logan, Utah fa poc menys de 8 anys per tres amics (Brian Beckstead, Golden Harper i Jeremy Howlett), és ja una marca de referència en USA i poc a poc va guanyant adeptes a Europa. Les seves principals característiques són el drop zero i la forma ampla a la part davantera del peu. Compta amb diferents models de trail i asfalt, amb distintis grips, amortiments ..
La marca va organitzar un meeting (presentació de material, xerrades de tècnica, entrenament ..) amb els corredors de l'equip elit en el parc nacional de Zion, Utah. Un espai natural de grans contrastos, zones d'estepa àrida, parets de gres de gairebé mil metres, zones nevades .. i uns senders de somni.

Les noies que van assistir al meeting van ser: Nicole Studer (ultrarunner de Dallas amb el record de les 100 milles: 14:22 Rocky Raccoon), Maggie Guterl (8a a Western States l'any passat), Meghan Arbogast (amb 55 anys ha finalitzat setembre Westerns States al top10 i té el rècord de les 100 km per asfalt del grup 50-54 anys amb 07:41 i de 55-59 anys amb 07:58), Angela Shartel (4ª en Wasatch i 9a a Western States), Traci Falbo (tenia el record de les 100 milles amb 14:45 abans de guanyar-la Nicole i ha corregut la Comrades amb 07:15) i Amanda Basham (1ª Transrockies i 4ª en la Western States l'any passat).

D'entre els homes, molts noms coneguts: Jeff Browning (3r a Hardrock 2017), Geoff Burns (campió fa servir 100 km), Jason Schlarb (1r hardrock 2017, al costat de Kilian, 1r Run Rabbit 2016), Zach Bitter (recordman fa servir 100 milles), Ian Sharman (1r Leadville, 1r Racoon 100 .. i 10 Western States consecutives), James Lawrence (50 ironmans en 50 dies consecutius, en 50 estats diferents).

I corredors estrangers: Sondre Amdahl (noruec 9è Marató de Sables de l'any passat i 4rt de l'UTWT 2015), Gediminas Grinius (guanyador Ultra World Tour 2016, 1r TransGranCanaria i Fuji 2015) i jo mateixa.

Han estat uns dies molt intensos, de treball, entrenament i de convivència. La sessions de tècnica de carrera (específica per al drop zero d’Altra) mooolt interessants i recomanables per a tots els que s'introdueixin en el món d'Altra. Hem consolidat una mentalitat d'equip, hem intercanviat opinions i moments. Es resolen dubtes i sobretot t’ho passes bé! Una experiència que a nivell d'equip no havia viscut fins ara.

L'últim dia del stage / meeting vam fer la travessa integral del Zion National Park, d'est a oest, unes 50 milles (82 km), i va ser espectacular! Va ser tot senders molt corribles, en alguns punts amb neu i fang perquè encara feia fred, però ple de racons preciosos! Vam començar a les 06:00 per acabar gairebé a les 18h. Una ruta molt recomanable per a qui vulgui gaudir del lloc i alhora córrer molt a gust. Vam començar la majoria de corredors, però a poc a poc (alguns per timing de viatge, altres perquè era un entrenament massa llarg o perquè acabaven de fer una cursa) ens vam anar quedant uns pocs. Acabar la travessa amb Jason Schlarb, Jeff Browning, Gediminas i Ian Sharman no és una experiència que succeeixi sovint ...

Amb l'equip Altra han estat 4 dies de pur aprenentatge i grans experiències compartides. Gràcies Brian i Golden (co-fundadors d’Altra) per donar-me aquesta oportunitat!

I gràcies equip per compartir els km 's al Zion amb mi!

Prèvia 20 d’octubre a les 15h:

Estic a punt de començar un repte que no sé si acabaré molt viva, però com a mínim surten 3000 persones amb mi, alguna cosa vol dir, potser no és tan “letal” com sembla!!
Em fa respecte perquè vull fer un bon temps però alhora sé que no baixarà de les 28h (tant de bo), hi ha zones molt tècniques, són 15 hores mínim de nit i 12h de dia aproximadament. De rivals en tinc, de veteranes com jo també i a sobre amb l’experiència d’anteriors edicions. Però jo sé que se’m posa bé un circuit tècnic, llarg i dur. Hauré de cuidar molt les articulacions, alimentació i ritme. No valdrà badar, i amb tantes hores de nit ja puc anar bebent i menjant quan toca, el problema és que quan és tècnic estàs tan concentrada que t’oblides d’alimentar-te.
També hi ha el factor meteo, que canvia del fred a la calor en ben poca estona!
És una cursa per no subestimar, vaig una mica amb la por al cos però a la vegada amb moltes ganes de fer-la i atacar a la més mínima. La selva, els volcans i tot el que envolta aquesta regió m’espera i jo arribo més motivada que mai. Dai!!!
A les afores de l’hotel estan fent obres i des de les 7am una màquina està picant… ja fa dos nits vaig dormir ben poc preparant totes les boses d’assistència i cuinant els ‘rice cakes’, així que d’hores de dormir no vaig sobrada. He intentat dormir tant com he pogut, però això de sortir a les 22:00 d’un dijous destrempa bastant.

20 d’octubre a les 20h:

Ja estic a la zona de sortida, hi ha tanta gent, que he d’avançar com puc. Un cop em revisen el material obligatori vaig cap al davant on em trobo els èlit de tots els països, uns quants!! A falta de 15 minuts ens fan avançar cap a la línia de sortida i davant 20.000 persones animant desde cada costat de la carretera comença el Grand Raid o la Diagonale des Fous, la diagonal dels bojos, l’ultra marató més dura del circuit UTWT.
Per davant més de 170km, més de 10.000m+, dues nits i un dia…

Fa una calor de por, estic suant molt, porto una samarreta que l’organització obliga a portar fins al segon habituallament i m’estic morint de calor. El públic a banda i banda del carrer és al·lucinant, passem un pont i a la platja engeguen uns focs artificials. La gran festa de l’ultra trail ha començat.

De mica en mica ens anem posicionant i cadascú troba el seu ritme. La nit només fa que començar i les pujades ja es fan dures. Al principi per l’asfalt es fa una mica pesat, però després de “Notre Dame de la paix” ja agafem senders i es va fent més entretingut! Llàstima que durant la nit no poguem gaudir de les vistes, ja que segur que per on passem, “Piton Sec” i “Piton Textor” són guapíssimes!!

Al km 50, i 10 min més lenta del previst amb 6h20min arribo a “Mare a boue”, canvio frontal i agafo menjar. Just m’ha atrapat la Blanchett, ara anem les dues darrera la suïssa Huser, que ja ens agafa una distància considerable!
La pujada no dóna treva i es fa dura, quan es fa tècnic vaig millor i agafo un ritme alegre. Durant una estona vaig amb un local èlit (Eddy) i ja es va fent de dia. Amb el cinturó arch-belt que porto, tot i ser un circuit tècnic puc deixar frontal, guants, manguitos sense apartar la vista del camí i quedant tot ben recollit a la cintura. La baixada cap a Cilaos és “la muerte”, molt dreta, plena d’escales metàl·liques i… no caiguis!!

Arribo a Cilaos a les 7:30am, mitja hora més tard del previst. No acabo d’agafar un ritme bo pujant, però per sort baixant em trobo molt bé. Al poble m’espera l’assistència (Daf & Team) que m’ajuden molt i no em demoro gaire tot i canviar-me de roba, mitjons i menjar. Ara ve una part dura i calurosa i agafo un bidó més extra per sort (gràcies al consell del Jordi Gamito que em va de perles). Comencem a entrar a l’illa de veritat, rodejada de barrancs i per un sender a vegades bastant estret. La calor va colpejant cada cop més.

Atravesso algun torrent però no sé si d’aquella aigua es pot beure (sort que no ho faig perquè després l’organització em diu que hi ha Leptospirosis). Quan no menjo a causa de la calor, sobretot perquè no porto prou aigua relenteixo el ritme i comencen a faltar-me forces… Al arribar al següent control, “le début Taibit”, reomplo bidons i intento menjar algo, però tinc tanta calor… que costa!! La pujada següent va fent per un sender molt transitat de turistes, passo per una font que m’ajuda a refrescar-me i omplo de nou un dels bidons (sempre procuro portar un amb aigua i l’altre amb la barreja que vulgui de sals i carbohidrats). Abans d’arribar al coll passo per un campament petit on ens tenen preparada una taula plena de gots amb infusió de menta fresca!! me’n bec dos de cop i els hi dono les gràcies, què bé que em senta!!

Arribo a “Marla" per una baixada poc tècnica. La selva que estem passant és preciosa, de vegetació molt espessa, però per sort amb poca fauna perillosa, només veig aranyes grans i lletges, alguna granota i una musaranya. Amb 12h 26min de cursa menjo la primera patata bullida i un got de sopa amb pasta (entra de conya) a part del menjar que he preparat per què em doni l’assistència. Durant una estona pel “Sentier Scout” vaig amb el Marco, un italià amb el que parlem. El pobre s’adorm i no para d’enpuntegar-se. Miro de parlar amb ell i animar-lo! em sembla que més tard abandona. Aquesta és una cursa de resistència, de superar els mals moments, de continuar, de no tirar la tovallola, però no és gens fàcil. De “Marla" a “Grand Place” perdo totes les opcions d’estar davant, afluixo molt el ritme, la calor cada cop apreta més, l’aigua no em sobra, i sobretot veig davant la muntanya que em toca pujar amb els 2000m+ a fer i no les tinc totes. Em fan mal els peus, el coll, el cap, i no vaig al ritme que vull. Penso en abandonar, estic patint i encara queda just la meitat, amb una 2a nit inclosa…

Però ara és quan entra la força, la bogeria, la determinació, l’esperança, l’obstinació i sobretot la motivació: en el control de “Gran Place les Bas” (km 109 de 170) tinc mitjons i  unes bambes Altra que m’esperen, bon menjar i el missatge que la 2a també va tocada i la 4a i 5a encara van a una distància prudencial per darrera…Descanso el que necessito en aquest punt i em poso les piles! Torno a estar en cursa. I el ritme ja és un altre. Pujo a “Roche Plate” bé i a Maido encara millor (fent els temps previstos que havia calculat abans de començar la cursa). Vaig recuperant temps a la 2a, m’animo, s’està fent de nit, i per sort la pujada no ha estat tant dura com m’esperava. La boira a les parts altes ho fa refredar tot i ens tapa una vista que segur que és espectacular!

He hagut de parar a fer les meves necessitats. Això vol dir trobar un moment que no passi ningú, trobar les fulles que poden anar bé com a paper i mirar de no perdre gaire… Durant la cursa dos vegades vaig de lavabo gran i 10 de petit… no paro de pixar, bona senyal!

Faig una assistència ràpid a “Maido” i cap a “Sans Souci”! en el perfil surt que són 1700m negatius de cop, però a la realitat estàs més de 45min amunt i avall abans no baixes seguit. Em desespero una mica perquè esperava baixar a fons i no puc, a sobre cada petit repetxó m’apaga, em costa! La Huser aquest troç de cursa l’ha fet molt de dia i es nota en el temps que fa, jo segueixo recuperant minuts a la 2a. La nit entra de cop i en alguns llocs els arbres es tanquen tant que has de vigilar no picar-hi amb el cap! Després de “Sans Souci” (km 129) faig un baixón de 10 minuts, he apretat a l’anterior secció i ho noto, a sobre entrebanco de la manera més tonta en una pista plana al costat del riu que surt disparat el menjar que porto a les mans, el frontal i rebo rascades per tot arreu… em dic “vigila ostres!!!”. En un moment i de la manera més tonta se’t pot girar la cursa inesperadament, cal estar sempre concentrada (però costa després de més de 22h corrent). Aquesta secció fins a “Kaala” se’m fa dura, sobretot perquè puja. Després la baixada a “Possessión” és un espectacle, supertècnica en algunes parts (amb troços de corda i tot) i altres de córrer fàcil. Els últims 2km abans d’arribar quan cal anar per un riu de pedres, s’atravessen bastant.

Estic encara en cursa però ja no guanyant temps sino fent el mateix quasi que les meves rivals i per tant estem conservant distàncies, el que si faig és separar-me cada cop més de la 4a i la 5a… (millor!!). El camí dels anglesos (tot empedrat) fins a “Grande Chaloupa” es fa molt bé, la lluna surt ben guapa per sobre la cresta. Anem un grup de corredors d’entre els que hi ha un català (puc parlar algo amb la llengua de casa!!) que s’avancen pujant però els atrapo baixant.

La cursa s’està acabant, però vol dir que encara falten quasi 3h… i a sobre venen unes pujades fins al control “Colorado” que em gasten la poca energia que em queda mental (la física ja fa estona que l’he deixat pel camí). Intento parlar sola, cantar, animar-me, saludar a qui trobo, animar a qui em passa, però quan arribes a un control de pas i penses que ja només queda baixar a meta i et diuen que queden 3km amunt encara pel mig del bosc… se’t cau el món a terra. Aquí penso, ara pels meus ovaris no m’enfonsaràn, tot i que mataria a algú ara mateix… però per tothom és igual, així que amunt!

Quan finalment arribo a l’últim control no m’ho acabo de creure, per fiiii!!! la 2a la tinc lluny, ja només queda baixar de forma segura i no cagar-la que per darrera en venen dos més no molt lluny crec. Quina baixada a meta!! només penso en l’any passat la Picas amb la Lecompte que es jugaven el 1er lloc allà i com van haver d’esprintar als últims 500m, per flipar! el sender tècnic amb alguns repetxons i precipici, no val a badar, ni ensopegar i menys caure! m’estranya molt que al principi del sender no hi hagi cintes i haig de treure roadbook per saber si estic seguint el bon camí, em molesto! no vull perdre temps!

Finalment després de 30h10min (volia baixar de 30h però per poc…) entro a meta amb 4 gats animant, l’speaker felicitant-me i jo amb unes ganes de deixar descansar els peus i dormir que no me les acabo… Per rematar-ho em fan un control antidoping que com que a l’última baixada he parat a pixar, tardo més d’1h30min a tornar a fer pipi!! (i després de beure 5 ampolles d’aigua). Destroçada arribo a l’hotel quan ja es fa de dia per segona vegada desde que he començat a correr, i la dutxa i el llit són els plaers més grans imaginats i esperats durant bona part de la cursa!! el mal de cames i peus no em deixa dormir però més de 4h…


Algunes xifres:
2435 prenen la sortida
31% abandonen
1900 voluntaris
24 edicions

Fotos: propies, iRunFar/Meghan Hicks, Joel Maridith

Més info: http://www.grandraid-reunion.com/

Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Ay Up Lighting Systems
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.